Palabras de la Artista

Quan vaig decidir demanar exposar al Miramar, vaig pensar en el mar, perquè l'edifici és com una finestra al mar i al poble de Sitges, així doncs, volia reflectir la seva vida marítima" explica la garrafenca Rosa Gallach, que sota aquesta premissa, ha estat gestant durant sis mesos, un total de 45 quadres abstractes -dos dels quals són una composició- en diferents estils, 17 peces escultòriques que representen animals marins, 3 obres de materials reciclats aglutinats amb resina, 1 llibreta preparada amb dibuixos d'inspiració marítima en els viatges que ha anat fent, un muntatge de vídeo i una instal·lació amb 300 peixos.
El resultat és un relat d'una gran potència pictòrica, on el magnetisme del blau impregna tota la planta baixa del Miramar-Centre Cultural, espai que acull, per primera vegada, l'exposició de Gallach anomenada Quan el mar parla, comissariada per Aldana Juárez i visitable fins al pròxim 28 de juliol. La mostra té la finalitat de ser "conscients que ens estem carregant la biodiversitat dels oceans i reflexionar sobre el nostre impacte al mar, que és font de vida" així doncs l'artista convida a mirar "la mar des d'un altre punt de vista, no només gaudint-lo, sinó cuidant-lo i conservant-lo" comenta l'artista. Un exemple d'aquesta reivindicació es troba en l'escultura de cua de balena, l'obra que està envoltada d'una cadena que l'artista va trobar al port del Garraf, aquesta simbolitza que "els humans volen encadenar a les espècies segons el nostre profit o benestar, però les criatures tenen la seva vida pròpia" explica Gallach.

Malgrat el "repte" que ha suposat aquest projecte, la garrafenca assegura que el procés creatiu ha estat "meravellós. M'ha agradat el canvi de temàtica compositiva que he fet, abans pintava especialment rostres i ara he experimentat amb l'expressionisme abstracte amb paisatges marítims i escultures d'animal, totes fetes amb diferents tècniques i materials. Tot i les crisis internes al final te'n surts. La sort de viure de cara al mar ha fet possible que fluís i m'impregnés dels sorolls, la mutabilitat i la força del mar. Ha valgut la pena l'esforç. Em sento contenta i satisfeta amb el resultat". Aquesta culminació és un "mar imaginari, inspiracions de mar, profunditats, foses marines, colors vius, sensacions" comenta l'artista.

Gallach explica que des de petita feia activitats extraescolars de ceràmica i pintura, "la inquietud sempre ha estat present" explica, malgrat que es va decantar per l'àmbit econòmic com a professió. Una vegada complerts els 50 anys, l'artista va deixar de treballar i gradualment va sentir la necessitat de començar a pintar "tot el dia, em desperto a la nit pensant com faré el quadre, és com una immersió total en el procés creatiu, gairebé una obsessió. Fins que no et pots dedicar plenament, no ho vius completament". Ara, la garrafenca es dedica a la pintura i l'escultura, "una cosa complementa a l'altra, és el que més m'agrada" afirma l'artista. La mostra marítima és un clar exemple de la preciosa fusió entre les diverses modalitats artístiques, on l'harmonia compositiva transmet pau i serenitat.

L'art és per Gallach una "forma de vida que em permet treure les emocions a l'exterior" i és que també forma part intrínsecament de la vida de l'artista, una projecció d'ella mateixa i la voluntat de visibilitzar la matriu de vida que és la mar.